Imprimir aquesta pàgina

L’Arxiu Comarcal adquireix dos plànols històrics d’Alella, el Masnou i Teià

26 Octubre 2021 ~

Plànol 01 plomaL’Arxiu Comarcal del Maresme ha adquirit recentment “dos extraordinaris plànols dels actuals termes d’Alella, Teià i el Masnou” després de localitzar-los al mercat d’antiquari, tal com ha explicat el seu director, Alexis Serrano. L’objectiu de la compra és garantir-ne la conservació i consulta pública.

Autoria i datació

Els dos plànols van ser realitzats per l’arquitecte Miquel Garriga i Roca l’any 1840. Els dos són fets amb ploma, un sobre paper de ceba i l’altre en paper de major qualitat i gramatge. Aquest darrer, a més, està acolorit amb aquarel·la. Les seves dimensions són de 25 per 40 centímetres i de 48 per 40 centímetres, respectivament.

A la llegenda del plànol més elaborat hi diu Copia del plan topográfico que obra en el expediente enviado a Madrid relativo a la división del Pueblo del Masnou y sus limítrofes, practicada el año 1828. Serrano dedueix que “molt probablement aquest plànol és el que serví per presentar al govern de Madrid per enllestir la segregació definitiva del Masnou respecte de les seves parròquies matrius d’Alella i Teià”, a l’entorn de 1840.

Plànol 02 acoloritLa segregació del Masnou

El primer intent de segregació municipal del Masnou es produí arran de la Constitució de Cadis de 1812. L’any 1817, la parròquia de Sant Pere del Masnou se separà de la parròquia de Sant Martí de Teià, però aquesta primera segregació civil va quedar en suspens amb el restabliment de l’absolutisme monàrquic per part de Ferran VII. Amb la restauració de la monarquia, el rei manà que es declaressin nuls tots els actes administratius fets d’acord a l’ordenament jurídic liberal. Així les coses, els masnovins van haver de fer de nou la sol·licitud, de manera que no vas ser fins l’any 1825 quan s’establí de formar definitiva la corporació municipal del Masnou amb alcalde i regidors.

Més endavant, l’Ajuntament del Masnou va demanar l’ampliació del seu terme, en detriment d’Alella i d’una part d’Ocata que encara depenia de Teià, fins arribat al límit amb Premià. Aquesta ampliació s’assolí a satisfacció de l’Ajuntament del Masnou el 1846, si bé el barri mariner d’Alella va dependre eclesiàsticament del rector de Sant Feliu fins al 1848.

Els plànols de 1840 de Garriga i Roca són, per tant, “unes excel·lents fonts històriques que ens parlen d’aquest fet crucial de la història local dels tres municipis”, diu Serrano.

Eina d'estudi

Segons Serrano, els documents cartogràfics adquirits “ens ofereixen una fotografia de l’estadi urbà de la població a mitjan segle. Si es comparen aquests dos plànols amb l’amillarament de 1865, que també es conserva a l’Arxiu Comarcal, es pot endevinar el dinamisme urbanístic, i de retruc demogràfic, de Teià en aquest període de vint-i-cinc anys del segle XIX”.

Garriga i Roca

Nascut a Alella de Mar el 1808, Garriga i Roca va ser arquitecte municipal de Barcelona. El 1858 va elaborar l’aixecament topogràfic més minuciós mai fet fins aleshores a la ciutat. Serrano estima que va ser “un dels millors topògrafs del seu temps”, com queda demostrat en la monumental obra del seu Plànol de Barcelona, popularment conegut com Quarterons Garriga i Roca, fets entre 1856 i 1862 i conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Garriga i Roca va projectar el pla d’eixample de Barcelona i va ser-ne el guanyador del concurs, però la cort va imposar el pla d’Ildefons Cerdà. Garriga i Roca és autor de les cases consistorials de Mataró (1867) i del Masnou (1845), del cementiri del Masnou (1860), del Gran Teatre del Liceu (1847) i del Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat (1854), entre d’altres. Mort el 1888, va ser enterrat al cementiri de Poblenou.